LA PEDRA GENTIL.

Escenari de bruixeria

La pedra Gentil és una de les construccions megalítiques més espectaculars de Catalunya. Però la seva fama es fonamenta en les llegendes que l’envolten.
Per accedir-hi directament cal agafar la carretera c-61 i abans d’arribar a Vallgorguina es troba l’accés per agafar aquesta pista i caminar una mica més fins al dolmen.

Escenari malèfic

El dolmen de la pedra Gentil es troba elevat sobre un petit turonet, molt a prop de l’antiga església de Santa Eulàlia de Tapiola , en l’extrem oriental del massís del Corredor. Aquest no és el seu emplaçament original , perquè va ser canviat de lloc al segle XIX..
És un indret d’aparença agradable , lluminós, molt mediterrani i , tot i això, deu ser un dels punts de Catalunya entorn del qual s’han creat més llegendes sobre bruixeria. Aquell indret ha estat escenari des de temps immemorials de ritus pagans relacionats amb la natura i, a banda de les qüestions relacionades amb la bruixeria.

4.000 anys d’antiguitat

Aquest dolmen de Vallgorguina és un dels megàlits (paraula d’origen grec que significa “pedra gran”) més espectaculars que poden veure’s a Catalunya, però es considera que té uns quatre mil anys d’antiguitat i se li atribueix una funció funerària.
La construcció està formada per set pedres verticals rústegues que sostenen una gran llosa horitzontal de 3,5 per 2,5 metres, i té una alçada d’entre 1 i 2 metres.

Casa del diable
Segons la tradició , aquests dolmen era lloc de trobada de les bruixes del Montseny i de la costa de Maresme. Les bruixes que s’aplegaven a l’entorn dels pescadors i havien fet malifetes eren penjades de la pedra del dolmen. Llavors, desencadenaven un gran vent i es creu que les bruixes s’elevaven cap el cel per convertir-se en núvols amenaçadors i provocaven tempestes i calamarsades.
D’altra banda, havien portat a la forca més d’una dona, torturada pels inquisidors.

Relats
Hi ha llegendes que diuen que es podien veure bruixes per tota la costa, enfilades damunt d’escombres que feien de cavall o ballant al so d’un flabiol.