SANT MIQUEL DEL FAI

UN MONESTIR PENJAT SOBRE EL BUIT

Accés directe: Malgrat que pertany al municipi de Bigues i Riells, la carretera que porta fins a Sant Miquel del Fai surt des de sant Feliu de Codines, una mica al nord del poble hi ha un indicador.
S'accedeix a la zona del monestir pel pont del Rossinyol. Allí s'ha condicionat un apartament.
Tot plegat es suggereix com a impossible: un paisatge al Vallès millora les destinacions turístiques, un salt d'aigua espectacular i l'aportació humana, que demostra la fascinació pel lloc, amb la construcció d'un monestir allà on no es podia construir res.

ENORMES CINGLERES

El Vallès Oriental queda emmarcat en el seu extrem nord-occidental per un seguit de serralades de no gaire altura, però d'unes característiques geomètriques tan peculiars com espectaculars.
La llarga filera de color grisós es una referència ben visible i identificable des de molts punts de tot el Vallès. La riera de Tenes és l'únic curs fluvial de certa importància que s'atrevís a salvar aquest abrupte desnivell que formen les cingleres, i ho fa presidint-les en espectacularment en una llarga caiguda.

AGRICULTURA DE LA NATURA

Sant Miguel del Fai és un dels indrets més coneguts no ja del Vallès, sinó de Catalunya, estampa d'inspiració per a poetes de l'època romànica com F. Comprador o Víctor Balaguer.
La riera de Tenes té una caiguda de prop de 300 metres en tres salts esglaonats. En un d'aquestes tres grans, o falls, que d'aquí prové el nom del lloc, es va tenir la gosadia de construir-hi un monestir.

LITERALMENT PENJAT
Per accedir al monestir, que queda estrictament penjat en una posició molt elevada de la paret, hi ha un camí que ressegueix la cornisa i que passa sota la balma per on es precipiten les aigües del Rossinyol.

EL MONESTIR
El monestir de Sant Miquel del Fai el va fer construir Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui, a finals del segle x.
En que qualsevol cas, va arribar a ser tan sols un petit priorat benedictí, però també un notable centre de devoció popular, fins que va començar a partir del segle XIV. L’església troglodita conserva la seva façana románica i el presbiteri, mentre que le gran casal gòtic de les dependències monàstiques ha estat reconvertit en un agradable restaurant.